El mot droga té diverses accepcions depenent del punt de vista o el camp on s'utilitza aquest mot:
En general, una droga és qualsevol substància, natural o sintètica, que pot utilitzar-se com a matèria primera o com a ingredient. Aquesta té aplicacions en química, indústria, artesania, preparació de pintures, tintoreria, neteja, etc. Aquest mot, per influència de l'anglès, s'utilitza com a sinònim de fàrmac..
Des del punt de vista de la farmacognòsia, una droga es la part de l'ésser viu on s'hi troba substàncies que poden ser utilitzades amb fins terapèutics o preventius o que són precursors d'hemisíntesi farmacèutica. Per exemple, de la valeriana, la droga seria l'arrel, ja que és d'on s'extrauen els principis actius o de la camamil·la, els capítols florals.
Des del punt de vista de la psicologia (de fet, aquest es l'ús més habitual del terme en el llenguatge quotidià), una droga és una substancia amb efectes sobre el sistema nerviós central, amb capacitat d'alterar l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que sol crear addicció i quadres d'abstinència. Una droga també pot ser qualsevol substància química, però aquest ús és poc freqüent avui en dia, excepte per referir-se a una adrogueria com a comerç especialitzat en la venda de productes químics.
Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per diverses malalties. Però moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat terapèutica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicològics o sensorials, si bé en aquest segon cas no s'usen amb les dosis, ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mèdiques. Això és un problema social de primer ordre a molts països, ja que el consum continuat de drogues sol crear addicció. En la majoria de casos, el consum de drogues també té d'altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin il·legals en la majoria de països ha fet créixer un mercat negre d'aquestes substàncies que associacions criminals que en controlen el contraban i la distribució.
Les drogues recreatives més usades es poden classificar en tres grups, segons el seu efecte principal:
Euforitzants i excitants (cocaïna, amfetamines, alcohol en la seva primera fase, nicotina en la seva segona fase, cafeïna).
Relaxants, sedants i depressors ( opiacis, heroïna, morfina, benzodiazepines, ansiolítics, relaxants musculars i hipnòtics, alcohol en la seva segona fase, nicotina en la seva primera fase, barbitúrics, cànnabis, marihuana, inhalants).
Al·lucinògenes (LSD, peiot).
L'addicció és la necessitat imperiosa de consumir droga regularment (no ser capaç de moderar el consum o suprimir-lo). Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els quadres d'abstinència sempre són psicològics i, en el cas d'algunes drogues, són a més a més síndromes físics que poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives (substàncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament).
En general, una droga és qualsevol substància, natural o sintètica, que pot utilitzar-se com a matèria primera o com a ingredient. Aquesta té aplicacions en química, indústria, artesania, preparació de pintures, tintoreria, neteja, etc. Aquest mot, per influència de l'anglès, s'utilitza com a sinònim de fàrmac..
Des del punt de vista de la farmacognòsia, una droga es la part de l'ésser viu on s'hi troba substàncies que poden ser utilitzades amb fins terapèutics o preventius o que són precursors d'hemisíntesi farmacèutica. Per exemple, de la valeriana, la droga seria l'arrel, ja que és d'on s'extrauen els principis actius o de la camamil·la, els capítols florals.
Des del punt de vista de la psicologia (de fet, aquest es l'ús més habitual del terme en el llenguatge quotidià), una droga és una substancia amb efectes sobre el sistema nerviós central, amb capacitat d'alterar l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que sol crear addicció i quadres d'abstinència. Una droga també pot ser qualsevol substància química, però aquest ús és poc freqüent avui en dia, excepte per referir-se a una adrogueria com a comerç especialitzat en la venda de productes químics.
Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per diverses malalties. Però moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat terapèutica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicològics o sensorials, si bé en aquest segon cas no s'usen amb les dosis, ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mèdiques. Això és un problema social de primer ordre a molts països, ja que el consum continuat de drogues sol crear addicció. En la majoria de casos, el consum de drogues també té d'altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin il·legals en la majoria de països ha fet créixer un mercat negre d'aquestes substàncies que associacions criminals que en controlen el contraban i la distribució.
Les drogues recreatives més usades es poden classificar en tres grups, segons el seu efecte principal:
Euforitzants i excitants (cocaïna, amfetamines, alcohol en la seva primera fase, nicotina en la seva segona fase, cafeïna).
Relaxants, sedants i depressors ( opiacis, heroïna, morfina, benzodiazepines, ansiolítics, relaxants musculars i hipnòtics, alcohol en la seva segona fase, nicotina en la seva primera fase, barbitúrics, cànnabis, marihuana, inhalants).
Al·lucinògenes (LSD, peiot).
L'addicció és la necessitat imperiosa de consumir droga regularment (no ser capaç de moderar el consum o suprimir-lo). Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els quadres d'abstinència sempre són psicològics i, en el cas d'algunes drogues, són a més a més síndromes físics que poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives (substàncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada