3. CLASSIFICACIÓ

Les drogues han estat classificades segons múltiples sistemes de categorització, predominant, en l'actualitat, les classificacions en funció dels seus efectes farmacològics. Entre els diferents tipus de classificació emprats al llarg del temps destaquen els següents:

-Classificació de les drogues segons els seus efectes sobre el sistema nerviós central

Segons aquest les diferents substàncies podrien classificar-se en una o diverses (drogues mixtes) de les següents categories:
-Depressores del sistema nerviós central: inhibeixen el funcionament del sistema nerviós central, enlentint l'activitat nerviosa i el ritme de les funcions corporals. Entre els efectes que produeixen es troben relaxació, sedació, somnolència, somni, analgèsia i fins i tot mengi. Exemples d'aquestes substàncies els constituirien l'alcohol , els diversos tipus d'opiacis (heroïna, morfina, metadona, etc.), certs psicofàrmacs (com per exemple les benzodiacepines o els barbitúrics), etc.
-Estimulants: produeixen una activació general del sistema nerviós, donant lloc a un increment de les funcions corporals. S'estableix una distinció entre estimulants majors (tals com la cocaïna o les amfetamines) i menors (com la nicotina o les xantines : cafeïna, teïna, teobromina)
-Alucinógenes o Psicodisléptiques: també coneguts com Perturbadores. Produeixen un estat de consciència alterat, deformen la percepció i evoquen imatges sensorials sense entrada sensorial. Exemples d'aquestes substàncies els constituirien el LSD o les drogues de síntesis (que pels efectes que produeixen serien més bé considerades com substàncies mixtes estimulants - alucinógenes)


-Drogues dures, toves i de disseny
Drogues dures i toves
La classificació entre drogues dures i toves és una forma poc precisa i arbitraria de designar a les drogues que en l'actualitat es troba en desús.
En el seu origen aquesta distinció va pretendre servir per a distingir les drogues altament additives que comporten seriosos danys a la salut (dures), de les poc additives, que no presenten un risc greu per a qui les consumeix (toves).
Malgrat això aquesta distinció és encara emprada tant en el discurs oficial com en el parla informal.
Drogues dures: la cocaïna, els opoides (morfina, heroïna...), l'alcohol , o les amfetamines són comunament descrites com drogues dures.
Drogues toves: el terme és aplicat generalment als derivats del cannabis (marihuana, haixix...), a la cafeïna, etc. Pel general el terme s'aplica a substàncies el consum de les quals no comporta patrons de comportament social desadeptatius.
Curiosament, algunes drogues toves com el cannabis i el khat estan prohibides en la majoria dels països, mentre que drogues dures com l'alcohol poden ser adquirides (encara que amb restriccions) en la major part del món. Aquesta paradoxa ha causat no poca controvèrsia: per exemple, un reporti de 2001 va estimar que el consum d'alcohol va provocar 75.754 morts en els Estats Units, mentre que mai, en cap part del món, ha estat comprovada una sola mort deguda a l'ús de marihuana. La distinció entre drogues dures i toves és important en la política de drogues dels Països Baixos, entre altres estats, on certes drogues toves gaudeixen de la tolerància oficial, encara que gairebé sempre estan subjectes a restriccions quant al seu comerç, producció i consum.

Drogues de disseny
Aquesta expressió s'aplica a drogues sintetitzades amb la finalitat de potenciar les funcions del cervell. La majoria d'aquests productes eren emprats inicialment per a tractar malalties mentals, demències, o per a aspectes tant diversos com, per exemple, controlar la bufeta urinària.
Aquestes drogues es sintetitzen amb diferents objectius: minimitzar el deteriorament de les funcions cerebrals, optimitzar el funcionament del cervell millorant els nivells de neurotransmissió química, reparar danys ja produïts, ...
Aquest tipus de substàncies es poden dividir en dos classes principals: drogues i herbes.

Drogues:
- PIRACETAM: és el més comú. És emprat per tractar malalties com l'alcoholisme, millora la memòria i el flux d'informació entre els hemisferis. Efectes secundaris: insomni, mals de cap i d'estómac.
- HYDERGINE: emprat per tractar la senilitat. Un dels seus efectes és la prevenció de danys causats al cervell per falta d'oxigen.
- VASOPRESIN O DIAPID: és una hormona cerebral que té els efectes de millorar l'atenció i clarificar els pensaments.
- CENTROPHENOXINE: té efectes rejovenidors i sobre la intel·ligència. També sosté el normal funcionament de les neurones, encara que pot produir certa irritabilitat, mal de cap o rigidesa muscular.
- DMAE (dimetilaminetanol): augmenta els nivells energètics i eleva l'estat d'ànim.
Herbal drugs:
-Discos: acceleren la velocitat del cor.
-Gogos: estimulant.
-Boira púrpura: estimulant que indueix un efecte embriagador.
-Triple X: potent afrodisíac terrible per a l'estómac.
-Herbal èxtasi: produeix una elevada eufòria, augmenta els nivells d'energia, s'incrementen les sensacions sexuals i se'l distingeix pel seu caràcter antidepressiu.

-Drogues legals i il·legals
Consisteix en la classificació de les substàncies en funció de les restriccions legals establertes en cada estat particular respecte al consum, producció i venda de les diferents substàncies. Així en la major part dels països occidentals les drogues es classifiquen segons la normativa legal, de la següent manera:
-Drogues legals: alcohol, tabac, psicofàrmacs, estimulants menors i altres substàncies (heroïna, metadona...) sota prescripció mèdica.
-Drogues il·legals: són totes les quals no formen part de l'apartat anterior i a les quals s'accedeix a través del mercat negre (s'inclouria aquí, per exemple, la metadona obtinguda subrepticiamente encara que inicialment hagi estat dispensada a partir de vies legals): Derivats del cannabis, heroïna, cocaïna...

2. QUÈ SÓN LES DROGUES?

El mot droga té diverses accepcions depenent del punt de vista o el camp on s'utilitza aquest mot:
En general, una droga és qualsevol substància, natural o sintètica, que pot utilitzar-se com a matèria primera o com a ingredient. Aquesta té aplicacions en química, indústria, artesania, preparació de pintures, tintoreria, neteja, etc. Aquest mot, per influència de l'anglès, s'utilitza com a sinònim de fàrmac..
Des del punt de vista de la farmacognòsia, una droga es la part de l'ésser viu on s'hi troba substàncies que poden ser utilitzades amb fins terapèutics o preventius o que són precursors d'hemisíntesi farmacèutica. Per exemple, de la valeriana, la droga seria l'arrel, ja que és d'on s'extrauen els principis actius o de la camamil·la, els capítols florals.
Des del punt de vista de la psicologia (de fet, aquest es l'ús més habitual del terme en el llenguatge quotidià), una droga és una substancia amb efectes sobre el sistema nerviós central, amb capacitat d'alterar l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement, i que sol crear addicció i quadres d'abstinència. Una droga també pot ser qualsevol substància química, però aquest ús és poc freqüent avui en dia, excepte per referir-se a una adrogueria com a comerç especialitzat en la venda de productes químics.
Existeix un gran nombre de drogues que es poden utilitzar com a medicaments per diverses malalties. Però moltes drogues, independentment de la seva possible utilitat terapèutica, s'utilitzen amb finalitats recreatives, o pels seus efectes psicològics o sensorials, si bé en aquest segon cas no s'usen amb les dosis, ni de la mateixa manera que quan es fa amb finalitats mèdiques. Això és un problema social de primer ordre a molts països, ja que el consum continuat de drogues sol crear addicció. En la majoria de casos, el consum de drogues també té d'altres efectes nocius sobre la salut, i sobre el comportament social del consumidor. El fet que moltes d'aquestes drogues siguin il·legals en la majoria de països ha fet créixer un mercat negre d'aquestes substàncies que associacions criminals que en controlen el contraban i la distribució.
Les drogues recreatives més usades es poden classificar en tres grups, segons el seu efecte principal:
Euforitzants i excitants (cocaïna, amfetamines, alcohol en la seva primera fase, nicotina en la seva segona fase, cafeïna).
Relaxants, sedants i depressors ( opiacis, heroïna, morfina, benzodiazepines, ansiolítics, relaxants musculars i hipnòtics, alcohol en la seva segona fase, nicotina en la seva primera fase, barbitúrics, cànnabis, marihuana, inhalants).
Al·lucinògenes (LSD, peiot).
L'addicció és la necessitat imperiosa de consumir droga regularment (no ser capaç de moderar el consum o suprimir-lo). Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els quadres d'abstinència sempre són psicològics i, en el cas d'algunes drogues, són a més a més síndromes físics que poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives (substàncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament).

1. CONDICIONS PERQUÈ UNA SUBSTÀNCIA SIGUI CONSIDERADA "DROGA"

Perquè una droga sigui considerada com tal ha de complir les següents condicions:

• Ser substàncies que introduïdes en un organisme viu són capaços d'alterar o modificar una o diverses funcions psíquiques d'aquest.

• Indueixen a les persones que les prenen a repetir la seva autoadministración pel plaer que generen

• El seu consum pot donar lloc a un gran malestar somàtic i/o psíquic (dependència física i/o psicològica)

• No tenen cap aplicació mèdica i si la tenen, poden utilitzar-se amb fins no terapèutiques.

INTRODUCCIÓ

Hem escollit el tema de les drogues com a treball de recerca perquè és un tema que dóna molt de si, en el qual es pot endinsar-se molt. També perquè és un tema molt present, que afecta en la vida diària de les persones, ja sigui directament i indirectament. Alhora em vist que ens era fàcil obtenir informació fiable i en quantitat, ja que coneixem diverses persones que tenen relació amb aquest món, que és en el qual treballen o tenen coneixements i informació gràcies a la seva formació professional.

ÍNDEX

Introducció.

1. Condicions perquè una substància sigui considerada "Droga".

2. Què són les drogues?

3. Classificació.

4. Drogues euforitzants i excitants.

4.1. Explicació i efectes.

5. Drogues Relaxants, sedants i depressores.

5.1. Explicació i efectes.

6.Drogues Al·lucinògenes.

6.1. Explicació i efectes.

7. Cures davant la dependència.

8. Situació de les drogues davant la llei.

8.1. Legals.

8.2. Il·legals.

8.3. Penalitzacions fiscals.

9. Centres de rehabilitació.

10. Adolescents i drogues.

11. Entrevistes i enquestes.

12. Glossari.

13. Bibliografia.

14. Internetgrafia.

Conclusions.